El País Basc, Euskadi, és una de les destinacions estel·lars en qualsevol època de l’any a l’hora de fer una escapada. La seva magnífica gastronomia, l’espectacular patrimoni natural, la possibilitat d’oferir turisme urbà, rural i d’aventura i la proximitat i facilitat d’accedir-hi fan d’Euskadi un bon lloc per passar uns dies o unes setmanes.
El País Basc ofereix multitud d’atractius: des de paisatges de pel·lícula fins a una vida nocturna vibrant. Tothom coneix els trets diferencials més coneguts d’Euskadi: una llengua mil·lenària d’origen desconegut, un paisatge marcat per la bravesa del Cantàbric i el verd de les pastures, i una destacada cultura artística i gastronòmica.
Ara bé, quins són les característiques més sorprenents i menys conegudes d’Euskadi? Què fa d’aquesta destinació un indret únic? T’expliquem tres curiositats que només podràs trobar al País Basc.
1. ‘Eguzkilore’, un amulet solar
No és gens estrany que, quan passegem per alguna localitat del País Basc, especialment del seu preciós àmbit rural, ens trobem amb una flor dessecada similar al gira-sol penjada a les portes d’una casa o baserri (masia). Es tracta de l’eguzkilore, “la flor del sol” (anomenada carlina borda en català), una planta de la família del card que creix a les muntanyes i pastures d’Euskadi i que té propietats antibiòtiques i medicinals. Aquesta curiositat del País Basc, que té una forma que evoca la llum solar, espanta els genis, bruixes i esperits malignes, ja que si algun d’ells pretén entrar a la nit en un baserri i es troba un eguzkilore a la porta, s’ha de detenir a comptar els nombrosos pèls de la flor, i la llum del dia el sorprèn sense haver pogut acabar la seva tasca. L’eguzkilore és un dels principals símbols del folklore basc, i continua ben present penjat a les portes de tot el territori.
2. ‘Txokos’, passió pel menjar
Txoko vol dir racó o lloc petit en eusquera, i és el nom pel qual es coneix a les associacions o societats gastronòmiques que se situen per tot arreu del territori basc. Als txokos s’organitzen dinars o sopars en els quals els socis que hi pertanyen aporten col·lectivament els productes, habitualment de primeríssima qualitat (carn, peix fresc, verdures de l’hort...), i un d’ells cuina per a tot el grup. La manera d’accedir a un txoko, doncs, és formar-hi part i aportar les quotes per al seu manteniment, o bé tenir la sort de ser convidat per un soci. Abans, als txokos només hi accedien els homes (es diu que per escapar del control de les dones en la tradicionalment matriarcal societat basca), però actualment la pràctica totalitat de txokos s’han obert també a les dones. És força habitual que els àpats d’un txoko acabin amb una sessió de cant coral: plaer per a les papil·les i per a les orelles!
3. ‘Txalaparta’, música ancestral
La txalaparta és un curiós instrument tradicional d’origen incert, tot i que es troba probablement lligat a les feines tradicionals o com a eina de comunicació entre baserris, ja que, segons s’afirma, el so es pot sentir fins a cinc kilòmetres de distància. El funcionament de la txalaparta es similar al xilòfon i es basa en colpejar amb uns bastons de fusta unes taules col·locades horitzontalment sobre un suport aïllant (fulles seques, herba, pell de xai). La txalaparta es toca sempre entre dues persones, i l’estructura musical que s’aconsegueix és complexa: no es tracta tant de tocar una melodia com d’establir un diàleg entre els dos músics. Un dels txalapartaris estableix el ritme i l’altre improvisa un contrapunt, i aquest intercanvi musical va creixent en destresa i imaginació fins tornar-se una competició entre els intèrprets. La txalaparta ha viscut un període de reivindicació i auge dels anys 1960 ençà, i avui dia és un dels símbols més característics de la identitat cultural d’Euskadi.
Consulta la destinació que més t’interessi a Mediviatges.